La Marta, ara Peggy, és un exemple, una historia amb final feliç i plena d’aprenentatge.
La Martona va ser abandonada amb leishmània per uns “amos” irresponsables amb cors de gel i rescatada per la protectora de Caldes de Montbui. Tal i com ens van explicar, havia arribat amb pèssimes condicions, li faltava pelatge, tenia els dos ullets malalts i uns alts nivells de la malaltia, era un cas urgent. Els voluntaris que la van cuidar li van salvar la vida literalment, sense la seva labor la Peggy ja no estaria entre nosaltres, els hi deu la vida i nosaltres els hi estarem eternament agraïts. És una gossa excepcional,  va veure la mort cara a cara i la va vèncer amb valentia, força i ganes de viure. Cada dia ens regala una lliçó, plena d’amor. Té un esperit de superació impressionant i admirable, tot i la poca visibilitat que té, la Peggy cada dia dóna una mica més de sí, vol mostrar al món què ha escollit viure. Capaç de pujar escales, fer rutes per la muntanya, córrer per la platja, és un gos tot terreny! accions que mai haguéssim pensat que ella pogués arribar a fer. Tot i el que ha passat, és la gossa més afectiva que em conegut, té una paciència infinita, mai es queixa quan li netegem els ullets i això que no és gens agradable quet’hi passin una gassa, però ella és una triomfadora i no li molesta res, es deixa fer sense cap mal gest. Té un cor què no li cap en el seu gros cos, és obedient, li tranquil•litza la nostre companyia, li encanten les atencions i té molt bon comportament, realment es porta de exemple, perfecte, una gossa que supera de bon troç tots els nostres ideals com animal de companyia, ojalà pugues viure eternament. És la reineta de casa, ara després de 6 mesos amb nosaltres s’ha la veu encara més preciosa del que ja era, el pelatge li ha canviat notablement, ara els seus pels rossos li brillen sota el sol i no li falta pel, la bona alimentació, les caminades, les cures a les potetes, a l’ullet, etc. li han ajudat molt a millorar la seva salut i per tant, el seu aspecte. Ara camina força durant les hores que no dóna el sol, es torna boja a la platja jugant amb altres gossos i ja no pateix de mals de panxeta.  Imaginem la satisfacció i l’alegria que debeu sentir per haver salvat a la Peggy i haver superat tants obstacles en una gossa que encara tenia molt d’efecte per donar i molt d’efecte que rebre, deu ser tot un orgull i una pujada d’energia. Volem agrair novament la vostra labor en el refugi i en especial a la noia, Cristina creiem que es diu, que la va cuidar quan més ho necessitava, sabem que l’estimava molt i que despedir-s’ha d’ella en el veterinari va ser molt dur,  gràcies, per part nostre i per part de la Peggy per tot el que has i heu fet.

PD: La Peggy diu que troba molt a faltar els frankfurts i que sempre us estarà agraïda.

Go to top