L’estiu del 2011 vàrem anar de càmping i va ser unes vacances diferents. Vàrem triar el càmping sense la necessitat de mirar si acceptaven animals de companyia o no. En sis anys era el primer estiu que anàvem de vacances sense gos. Al febrer, el Cop l’havíem de sacrificar, un gos molt xulu... van ser dotze anys que el vam viure amb intensitat. Ens el van regalar quan tenia un parell de moeso i va ser un regal de casament, per això tenia aquest nom, jo deia en conya que és deia cop..., i de cognom baix. Va ser un gos d’allò més fidel i amb els nens els va acceptar des del primer moment. Mai vem tenir cap problema, però ja s’ha sap la vida és així...
Va ser un consens molt ràpid i decidit que vem dir: Després de vacances anirem a buscar un altre gos, i així va ser. Va ser tornar de vacances i abans de començar l’escola ta teniem el Jou.
Aquest gos havia de “patir” molt més que el Cop, a les nits, sempre a fora, perque sinó hi ha massa pel a dins de casa i embrutar molt... Això és el que deia la Núria. Sabeu quantes nits va estar dormin a fora?. La primera no, la primera no; també alguna nit que ha fet molta calor a l’estiu ell solet s’ha quedat a fora sense dir res. El que passar és que el lloc on li agradar més dormir, ja veieu on és A DALT DEL SOFA, amb aquests dos que l’acompanyen a la foto, diuen: Pobret, és que fa aquesta cara...
Una altra cosa que no ens havia passat mai, va ser el fet d’agafar menjar de la taula o de la cuina, no et pots despistar, perquè o et quedes sense bikini per sopar, o bé si tens una torrada amb pernil a la taula, pot ser que vagis a buscar un got a la cuina i quan tornis la torrada ja no tingui el pernil... Això si, ell estar estirat a sota de la taula llepant-se el bigotis... ràpid en aquests casos ho és. On no ho és tant és quan anem per la muntanya. No et deixar ni cinc metres, és un gos que no se’n va, set queda al costat dels peus i t’hi entrebanques, suposen que és fet de com el deurien abandonar.
La foto d’aquí al costat és d’aquest agost. On estar dormint és un calaix que hi ha a sota el llit del Pol. Vàrem treure el calaix per endreçar i netejar i ell no va perdre l’ocasió de posar-se còmode.
També el que volíem era agrair la feina que feu des de les protectores d’animals, ja que és una feina complicada i difícil i encara més amb els temps que corren.
Moltes gràcies i moltes felicitats. Ja veieu que el Jou estar prou bé.

Go to top