Ara fa uns 20 anys vaig anar a una gossera, feia poc que ens havíem mudat a Caldes de Montbui i teníem la il•lusió de tenir un nou membre a la família. Ens va atendre una dona gran amb bata i sabatilles, els gossos bordaven i ploraven, l´olor era insuportable i hi havia unes rates més grans que alguns dels gossos que estaven allà.

Vam marxar amb el cor encongit i sense cap pelut.

Uns anys després va arribar a les nostres vides la Yuca, la gossa del meu cor, va formar part de la nostra vida del mes i mig fins als 13.5 anys que va marxar al cel dels gossos. Quan tenia uns 3 anys va tenir 6 preciosos cadells, tots eren forts i sans, va quedar un cadell a casa, en principi no teníem intenció de tenir un altre gos, però el destí va voler que per ser potser la menys “maca” i la més petita ,es quedes amb nosaltres i encara avui és la princesa de la casa, la Petita al març farà 13 anys. També comparteixo la meva vida amb la Marta, la gossa del meu home, un bullmastiff de 55 kg plens d'amor.

Tot i tenir gossos mirava molts cops la web de Caldes Animal, m´agradava mirar les fotos i emocionar-me amb la meva secció preferida: “Història Feliç”. Vaig veure que hi havia l´opció d ´apadrinar un gos o un gat i l´any passat quan ja començava a pensar en els regals de Nadal, vaig decidir fer-nos un regal especial, vaig apadrinar a dos gossets, al PLUTO i al CHOCO .

Tot i així no volia anar a la protectora, no podia oblidar aquella visita de feia 20 anys, però la Cristina em va animar, em va dir que estaven molt ben cuidats i que anéssim a visitar-los, a conèixer als nostres “fillols”.

No ho tenia clar, em feia por enfrontar-m'hi un altre cop.

Després de molt insistir vaig pensar que no podia anteposar la meva por i el dia 24 de desembre de l´any passat vam anar per primer cop. Només puc dir que ha sigut sens cap dubte un dels millors regals de Nadal de la meva vida.

Al PLUTO no el vam arribar a conèixer, el van venir a buscar, al CHOCO passat uns mesos el va adoptar una de les voluntàries, la Sarai, donant-li la oportunitat a un gos sènior de tenir un vida digne i feliç en una llar plena d´amor, gràcies Sarai, petons al Choco! Posteriorment el meu home va apadrinar al LUCK, que farà uns mesos va ser adoptat, tristament no tothom està preparat i el Luck torna a estar amb nosaltres, amb la seva alegria infinita.

Mentre el Luck era fora vam apadrinar a la Vida qu ara viu en una casa amb una família que la cuida molt. I a qui jo vaig apadrinar al marxar el Pluto va ser la RUBI, que ara fa unes setmanes que ha trobat a la seva família, una família meravellosa que ja l'estima fins l´infinit. No puc expressar en paraules el que ha sigut per mi compartir tants matins amb  ella, la gossa més especial que he conegut mai, no volia estimar-la, però ha sigut inevitable. Ara la trobo molt a faltar, però ser que no podria estar millor.

Jo us animaria a tots a fer-vos voluntaris, a apadrinar a un gosset o a un gatet, en aquesta societat consumista on els regals ens semblen millors quan més cars, passejar a un gos per la natura, respirant aire pur, fent exercici i veient com gaudeixen els peluts, simplement no té preu.

Així que si voleu fer el regal més especial ,no us ho penseu, apadrineu un gos o un gat, veniu a compartir estones meravelloses amb ells, i qui sap, potser us mirin als ulls, us robin el cor i li doneu la oportunitat que es mereixen.US ESPEREM!

Go to top