He de reconèixer que la meva vinculació amb Caldes Animal ha canviat moltes coses de la meva vida. M’ha donat l’oportunitat d’entrar en un nou i fascinant món, la defensa dels animals i, paral·lelament, l’ocasió de sentir que vol dir l’amor incondicional, la capacitat de perdonar i com ser feliç a través dels millors mestres possibles, els  gossos i gats  de la protectora. Molts d’ells amb un passat molt dur i traumàtic.

En relació a la defensa dels animals, he de reconèixer, amb certa vergonya, que fins que vaig entrar a la protectora sempre havia cregut que m’agradaven molt els animals però, realment, mai havia pensat en moltes coses relacionades amb ells, els seus problemes, etc. Per exemple: Quin és l’origen dels animals que venen a les botigues d’animals, en quines condicions viuen els gossos dels caçadors que veia a la muntanya, que passa amb els gats que viuen a les ciutats, etc.

Potser no veia, o no volia veure el que passava, per ser més feliç i no tenir tantes preocupacions a la meva vida. I, si això li sumem la manca d’informació relacionada amb aquests elements al medis de comunicació públics i privats, realment fins que no entres en un context determinat, en el meu cas una protectora d’animals, és molt difícil prendre consciència.

Però continuem la meva història de com, vaig arribar a ser voluntari de Caldes Animal.

Feia poc temps que vivia a Caldes de Montbui quan un dia passejant per la Fira del Remei vaig veure un gos increïble. Era gran, molt gran, amb un pel daurat i una cara de no haver trencat un plat... era en DUC. Un gos, creuat de Labrador amb Rottweiler (o això semblava) que passejava entre al gent amb una espècie de mocador al coll on es podia llegir “adopta’m”. Poc després vam arribar a l’estand de la protectora on ens van informar de qui eren, que feien, etc. Ho vaig trobar fascinant i va ser llavors quan vaig decidir que seria voluntari.

Els primers dies de voluntari van ser una passada, encara que era gener i feia MOLT fred. Vaig començar passejant una gosseta molt maca que es deia ACRA i a conèixer la resta de gossos: JUMPER, GALA, ROC, CHARLIE, etc. I, com no, dels gatets de la protectora: en GARFIELD, TIGER, TWIST, GRIS, ZAFIRO, BOIRA, etc. També vaig començar a conèixer a un grup de gent que val el seu pes en or, els voluntaris. Gent que dedica el seu temps, el seu esforç i el seu amor a fer sentir als gats i gossos més desfavorits com el que són, animals increïbles. Tota la meva admiració, respecte i amor per vosaltres!!!!!

Així, de seguida vaig congeniar amb molts dels voluntaris i ells m’anaven explicant que es feia, com es feia, perquè es feia, etc. Poc a poc em vaig començar a sentir-me no només com un voluntari, sinó com un membre més d’una espècie de família de tronats pels animals.
Durant tot aquest temps he pogut conèixer molts i molts animals, molts dels quals tinc marcats a foc al cor. Per macos, simpàtics, especials, afectuosos, per les seves històries, la seva superació, etc. Si faig recompte dels animals que la protectora ha salvat de la mort, de la tristesa, de la fam, de l’abandonament, dels maltractaments, etc. dona una mica de vertigen... quina gran tasca de tots els voluntaris, cases d’acollida, socis, padrins, etc. De part de tots els animals de la protectora, moltes gràcies a tots!!!!

Estar a la protectora te milions de moments bons i divertits: veure al LUCK ficar els peus a la galleda de l’aigua, la mirada de la meva LLUNA, veure com juguen el PELUT i la WENDY, els saltirions divertits de la TULA, l’atenció amb la que sempre mirava l’AURA, la superació brutal de BETTY i VILMA, l’eski nàutic del ROCCO, la tendresa d’en PACO, l’evolució de la VIDA, els moments de diversió a la gatera, veure dormir la MARTA, la intel·ligència del RON, les passejades nocturnes amb els frontals de llum al hivern, les tardes de riure a les fires, els CANCURS, els sopars de germanor, els moments de bogeria per fer fotos florals als gossos, etc.

En aquest punt he de destacar la gran evolució que ha fet la protectora com institució els darrers anys. Hem passat d’unes instal·lacions molt depriments a unes molt millorades (millors gàbies, nova gatera amb sortida a l’exterior, un patí, etc.) que han suposat un gran increment en la qualitat de vida dels nostres peluts.

En definitiva, ésser voluntari de Caldes Animal ha estat un element molt important a la meva vida els darrers anys. Mirant enrere puc veure com les hores a la protectora jugant amb els gats i gossos, els kilòmetres de passejades, les estones a fires, les gestions en adopcions, etc.  no només han servit per ajudar a munt d’animals sinó que m’han fet millor persona.

Ara sé que no miraré a un altre lloc quan vegi un animal que necessita ajuda encara que això em suposi sentir-me malament, em faci pena, em suposi molèsties, etc. Per que amb cada animal que ajudo una mica... jo sóc més humà.

Go to top