Cercador

El Max va entrar a la gossera de Caldes fa molt anys per ser considerat com un animal agressiu i amb més possibilitats d’acabar sacrificat que no pas de ser adoptat.

En aquella època encara era legal a Catalunya el sacrifici d’animals, i la més mínima excusa com podien ser l’agressivitat, malalties ja fossin greus o comuns, edat avançada de l’animal o que no era adoptable i duia massa temps a la gossera eren suficients per acabar amb la vida d’un esser viu que pagava injustament per la irresponsabilitat del seus propietaris.

Gracies als voluntaris de Caldes Animal que en aquella època eren ben pocs i havien de lluitar durament contra unes lleis que els hi anaven sempre en contra, van aconseguir que el Max fos adoptat.

Però, la mala sort d’en Max no havia acabat aquí.

Farà una mica més de 2 anys, ens vam assabentar que el Max havia estat abandonat pel seu propietari i que es trobava en una gossera a uns quants kilòmetres de Barcelona. Jo no coneixia al Max, però no vaig dubtar en oferir-me per anar a esbrinar on podia estar el Max i que havia portat al seu propietari a abandonar-lo.

El Dani i jo vam acostar-nos un vespre al domicili on suposadament vivia el Max, però la casa semblava mig abandonada, estava molt fosc i només vaig poder veure que hi havia un gos molt jovenet tot sol en el terreny de la casa. M’hagués agradat endur-me’l però no hagués estat massa ètic...

Vaig començar a picar els timbres de les cases del costat fins que finalment em va atendre un senyor el qual ens va informar que el seu propietari només passava de tant en tant els diumenges, que el Max havia atacat el seu gosset i que l’havien regalat a una fàbrica i d’ençà no l’havia vist més.

Per sort vam localitzar al Max a la gossera d’un poble proper i no van posar cap trava en traslladar-lo a Caldes.

I aquí tenim el Max, 2 anys més tard, seguint esperant que la seva sort canviï i algun dia trobi un destí adient a les seves necessitats, compatible amb el seu caràcter desconfiat i territorial. 

Però qui pot culpar al MAX de ser desconfiat? Qui no seria desconfiat amb els desconeguts si aquests t'han fet mal i t'han abandonat? A Caldes Animal hem sapigut entendre aquesta situació i guanyar-nos la seva confiança, poc a poc, dia a dia. I, una vegada ho fas, tampoc costa gaire, trobem un gos excel·lent. En MAX és molt tranquil i afectuós. Li agraden molt los mimitos i passejant és una delícia i una activitat molt divertida. La seva mania d'anar mirant enrera de tant en tant és molt curiosa i sempre acaba amb la mateixa frase dels voluntaris: "Qui ens segueix MAX?".

De al seva vida a la prote podem destacar la seva gran amistat amb NIT, una gosseta creuada de pastor alemany i husky. Van establir una relació tant estreta que quan NIT va ser adoptada en MAX va entrar en una espècie de depressió. Per tal d'ajudar-lo vam consultar a diversos experts en educació en positiu. D'aquests podem destacar l'educadora de fama internacional Monique de Roeck, qui es va enamorar bojament d'en MAX.

Amb l'aplicació de diverses tècniques i sobretot l'arribada de la seva nova companya, la AKIRA, en MAX va retornar a ser feliç.

Així, en el cas d'en MAX trobem les dues cares de la mateixa moneda; la força del gos gran i la feblesa del gos abandonat...

Go to top