AKIRA va arribar a la protectora l’octubre 2012. La nostra primera impressió va se que era una gosseta molt i molt maca però amb alguna cosa rara... LES ORELLES!!!! Les portava tallades. Algú li havia tallat les orelles com si fos un doberman o un pitbull. Però qui faria una tonteria tant gran?? A més a més, això és completament il·legal a Catalunya. Així que... d’on venia aquesta gosseta? Encara no ho sabem.

Físicament, AKIRA també presentava un color de cabell molt blanc i sec (actualement és més canela i suau com un peluix) i feia una podor molt forta. Pobreta....

El caràcter d’AKIRA va ser, des del primer moment increïble. Súper divertida, molt i molt afectuosa i súper simpàtica. Gràcies a això la seva adaptació a la protectora va ser ràpida. Encara que mostrava algunes pors i inseguretats.

Als pocs dies d’estar a la protectora ens vam adonar que tenia la panxeta una mica gran.  Potser estava embarassada. Així que vam decidir portar-la al veterinari i veure el seu estat i les seves possibles necessitats.

Davant la nostra sorpresa, AKIRA no estava embarassada, tenia piometra canina que estava a punt de provocar-li la mort. Per si algú no sap que és la piometra canina és una afecció uterina i una de les malalties reproductives més greus per una gossa. Bàsicament és una infecció de l'úter amb una gran acumulació de pus a l'interior del mateix, que pot acabar amb una septicèmia i intoxicació generalitzada i finalment la mort. Una de les causes més comuns és la manca d’informació d’alguns propietaris que davant una gosseta en zel decideixen auto-medicar-les amb anticonceptius principalment injectables. El que ells no saben és que fer això a les seves mascotes quan estan en zel augmenta considerablement el risc d'ocasionar una piometra canina.

Per sort vam agafar la piometra a temps vam poder salvar la vida a AKIRA que es va recuperar molt ràpidament.

Per tal de facilitar la seva recuperació física i millorar les seves pors i donar-li confiança vam decidir portar-la a diverses activitats, fires, etc.

La primera activitat va ser portar-la a fira del Remei de Caldes de Montbui.  La pobre ho va passar regular. Estava bastant espantada amb tots els sorolls i tanta gent. Però es va portar GENIAL!!! Va estar molt tranquil·leta, dintre de la por que tenia, i es va mostrar molt dolça i bona amb tothom, gent gran i nens petits.

La segona activitat va ser portar-la, acompanyada d’en BOB, a un acte al Parc de Can Rius amb l'Escola d'Adults de Caldes. Tots dos es van portar súper bé tot i que hi havia un munt de gent i que els Geganters de Caldes van començar a posar música alta.

Amb aquestes activitats, els jocs amb els seus compis peluts i l’amor dels voluntaris, AKIRA ja estava plenament recuperada.

La seva actitud era sempre tant bona i tranquil·la que la vam escollir per ser la companya d’en MAX. Qui, des de l’adopció de NIT, estava molt trist.  L’adaptació d’aquesta parelleta va ser instantània. Tots dos es van adaptar ràpidament. En MAX es va tranquil·litzar molt i l’AKIRA va agafar la confiança que li mancava per ser una gosseta perfecta.

Go to top