Un dels problemes amb els quals fa anys lluitem els animalistes al nostre país és el de les baralles de gossos, en aquesta fosca i terrible practica els animals són obligats a barallar-se entre ells per  diversió i lucre de gent sense escrúpols que fa apostes i gaudeix d'això.

Però el que molta gent no sap és que en aquesta terrible practica no únicament pateix el gos que protagonitza la baralla, darrere hi ha altres gossos als quals es denominen espàrring.

Què és un espàrring? un espàrring és el gos que s'utilitza, com un boxejador utilitza un sac de boxa, per entrenar. Són gossos que mai surten a lluitar però pateixen igual o més que els altres i donat que les seves ferides tenen un origen molt clar als ulls dels experts i que no reporten un benefici econòmic, no acostumen a rebre atenció veterinària. Aquest  és,segurament,el cas d´en POTTER.

En POTTER va arribar  a Caldes Animal en el mes de gener de mans d´en Pau de Rodamons, qui abans de portar-ho a la protectora ja ens va avisar del lamentable estat en el qual es trobava,tot i així, cap dels que ens trobàvem a la protectora aquell dia ens imaginàvem el que els nostres ulls estaven a punt de presenciar.   
Davant nostre es trobava un gos  en un estat realment colpidor,amb un estat de salut precari: múltiples mossegades en tot el  cos, una de les potetes  davanteres presentava una fractura mal soldada que dificultava que pogués caminar i recolzar-la correctament, els malucs també presentaven signes d'alguna fractura ja que no els  movia correctament, a més d'una gran desnutrició que feia que se li marquessin tots els ossos del cos.


Però si físicament estava malament, el que més ens va impactar era el seu estat emocional. En POTTER estava aterrat. Quan intentaves acaronar-lo  o apropar-te es paralitzava de la por. Volia desaparèixer del món, la qual cosa ens trencava el cor.

Davant tota aquesta situació, vam decidim portar-ho immediatament al veterinari. Però solament el fet de posar-li la corretja va ser una odissea. En POTTER no volia que ningú se li apropés i menys que li posessin una corretja al coll. Davant aquesta situació, s'intentava refugiar en una cantonada de la gàbia, quiet, paralitzat… mort de por.

Finalment, després de molta paciència i moltes salsitxes de Frankfurt ho vàrem aconseguir.
Vam anar  al veterinari, un cop allà li van fer moltes proves, i el que ens va sorprendre més és que  no va dir ni “mu”, no es queixava ni es mostrava agressiu. Les proves van donar com resultat una infecció al ronyó però d'altra banda estava tot bé, també ens va dir que la fractura de la poteta es podia operar per col·locar l'os en el seu lloc.

Davant aquestes bones notícies, de nou en la protectora, ens vam posar a fer feina per la seva recuperació, tant física com  mental.

Si de la part física s'encarregarien els medicaments, tractaments i veterinaris. La seva recuperació mental era la nostra responsabilitat.

I vam començar…     

El primer va ser treure en  POTTER al pati, poc després vam entrar cinc voluntaris, amb la responsable de torn, tots amb menjar a la mà. Ho cridàvem, d'un en un, i li tiràvem menjar al terra. En  POTTER no s'atrevia a menjar prop de la gent. Però, quina va ser la nostra sorpresa, quan  va trigar no més de trenta minuts a entendre que no li faríem cap mal, que volíem ser els seus amics i que a Caldes Animal estaria bé.

Als pocs dies vam decidir intentar treure en POTTER amb altres gossos i vam descobrir que no havia oblidat el seu passat i no tolerava molt bé als gossos més grans que ell, però si als més petits com l'ARES i la VERA,  que  li van ensenyar  a relacionar-se i divertir-se amb els altres peluts.

Actualment en POTTER està en fase de recuperació amb una evolució increïble en tots els sentits. Físicament a millorat moltíssim. Una vegada estigui plenament recuperat de les infeccions ocasionades per les mossegades i l´infecció al ronyó, estarà llest per ser operat de la seva poteta davantera per poder córrer i jugar com ell, i tots els gossos, es mereixen.

I, emocionalment, ara gaudeix de la companyia de la gent sense por. En POTTER és un clar exemple de superació extrema. Veure-ho evolucionar cada dia ens ensenya l'important que és oblidar el dolent i viure la part bona de la vida.    

 

Al setembre de 2013 vam descobrir que en POTTER te problemes al cor: Hipertrofia concentrica miocardica (un augment de la masa del miocardi sense un augment simultani del volum diastòlic final, és a dir, sense dilatació cardiaca simultània). Aquest és un problema greu que posa en risc la seva vida sense les condicions óptimes. I la més important és la tranquilitat. En POTTER necessita un entorn tranquil i relaxat on viure. Evitant grans exitacions els seus problemes de cor poden ser controlats.

D'aquesta manera, en POTTER no pot estar a La Prote, rodejat de gossos, moltes persones que no coneix, etc. I necessitaria una llar tranquila on l'estimin i el cuidin com ell mereix.

T'animes a donar-li una oportunitat?

PD: L'altre dia, jugant amb en POTTER al pati amb diversos nens, un d'ells ens va preguntar: "Per què es diu POTTER?" la resposta va ser clara: "Com HARRY POTTER, va sobreviure a una mort segura davant gent horrible i, encara que va quedar marcat amb algunes cicatrius, és el nostre heroi!".

Go to top