El agost del 2011 vam aparèixer per Caldes amb la intenció d’adoptar una gosseta, de fet el meu fill havia estat mirant per la vostra Web i s’havia enamorat d’una gossa rossa la Mussa, nosaltres, els pares, anàvem sense cap idea però ell ho tenia clar. Tant es així que no en va voler veure cap mes.

A mi personalment em va preocupar que era mes gran del que semblava, tinc un problema muscular greu i tenia que ser jo la que la portes a passejar . Si us dic la veritat aquella nit vaig estar molt inquieta, jo no ho veia gens clar, fins i tot volia que el meu fill canvies d’idea.

Per sort no ho va fer, a l’endemà vam tornar a veure-la, i enseguida es va posar a sobre del Ilià que de fet es el seu amo, d’això no en tenim cap dubte.

Vosaltres suposo que no em veieu gaire convençuda i ens veu aconsellar que ens ho rumiéssim i tornéssim un altre dia. I així ho vàrem fer però ja per dir que si que ens quedàvem a la petita mussa, que resultava no ser tan petita com tot això.

Ens vàrem emportar cap a casa una gosseta poruga, quietona i tranquil•la i desprès d’un any i mig tenim una gosseta que si segueix sent poruga sobretot amb els homes, però de quietona i tranquil•la dons res de res. Es un tro, amb un gran rellotge a dins seu, sap perfectament que toca a cada moment. Ara ens llevem, ara sortim, ara mengem, ara dormim, ara juguem, ara sortim, ara mengem, ara dormim.

A mi que soc la que estic a casa em dona vida, companyia, i molta estimació. Es sociable, alegre, tranquil•la quant convé i molt follonera quant toca. Amb el meu fill es pot passar estones llargues jugant sense parar, i quant la portem al parc estaria hores i hores jugant, tant es així que de tant en tant agafa “tendinitis”, pobreta, ara mateix en té.

Hem tingut la gran sort de que quant vam venir a casa vostra la Mussa ens va adoptar, perquè us ben asseguro que son ells els que decideixen.

Gracies per haver posat aquest angelet ros en el nostre camí.

Carles, Ilià, Núria i Mussa

Go to top