Ja fa tres anys que sóc voluntària de la prote, desde els 14.

El primer cop que vaig trepitjar-la, em va sorprendre com tots els gossos començaven a bordar perquè no em coneixien al mateix temps que movien la cua molts simpàticament.

Durant aquests anys aquests animals m'han ensenyat a ser millor persona, que malgrat estar abandonats no perden mai l'esperança, les ganes de viure i l'estima que mostren cap a tots els voluntaris, als quals vull felicitar per la gran feina que fan.

D'alguna manera, la prote és com una gran familia per aquells gossos i gats que desgraciadament no en tenen però de ben segur que en trobaran una que els estimi.

M'agradaria animar a tothom qui vulgui a ajudar-nos amb els peluts ja que només demanen amor i companyia, penso que l'experiència d'entrar en una gàbia i que un gos et salti i et faci "besitos" és genial!

Go to top