Quan penses en la diferència entre un animal de raça i un animal creuat moltes vegades la imatge mental que formem és molt diferent, moltes vegades degut a la imatge que molts medis de comunicació insisteixen en mostrar. Així, és normal com dintre d’un programa tant familiar com “veterinaris” veure una història d’un gos de raça que viu en una llar, amb molts cuidats, que compateix en concursos, etc. Tot això amb un aire molt optimista i positiu. Mentre que, 10 minuts després, en parlar d’un animal creuat o de protectora, la cosa canvia. Les imatges són gosseres plenes, gossos tristos, malalts, etc.

 

Davant això, quan molta gent es planteja tenir un nou amic, involuntàriament el seu cervell tendeix a rememorar els sentiments positius i, d’aquesta manera, d’inclina per buscar un animal de raça. Aparentment més feliç, sa, alegre, etc.  

El que molta gent no sap és quina diferència real existeix entre un animal de raça reconeguda i un creuat i, el que és més important, quina és la millor opció?

Però abans d’arribar a aquest punt, cal establir quina es la definició del que és un animal de raça. Però això és un  tema complex i difícil.
A nivell d’exemple, es creu que el llop gris n'és l'avantpassat més immediat de l’actual gos domèstic i a partir d’aquest s’han desenvolupat totes les races actuals, més de 800. La gran majoria d’aquestes tenen un origen relativament modern i són el resultat d'un procés deliberat de selecció artificial.

Per que no existeix cap raça que sigui pura. Totes, absolutament totes, són fruits de creuaments. A vegades volguts, a vegades  naturals o  a vegades involuntàries. Per exemple, si triem una raça tan admirada com el Sant Bernat i analitzem la seva genealogia, veurem que s'hi barregen sangs de dogos alemanys i gossos de muntanya dels Pirineus, els dogos provenen de la barreja de gossos amb llebrers irlandesos, mentre que el gos de muntanya dels Pirineus descendeix del Maremmano - Abruces i del pastor hongarès Kuvasz, que al seu torn prové...

Quina diferència hi ha entre un Sant Bernat guanyador de Kennel Club i un creuat que viu a una protectora que el seu pare és un pastor alemany i la mare una husky? La resposta és CAP! D’aquesta manera, el criteri de raça només es basa en una convenció humana moderna i no una llei universal o una selecció natural com molta gent pensa.

 

En resumen, els gossos de pura raça no són més que mestissos prolongats en el temps o oficialitzats per diferents organitzacions, moltes vegades sota sospita.

 

Per nosaltres, com protectora, tots els animals són iguals sense importar la seva raça o creuament, edat, condicions, etc. Però davant la creença popular que els animals de raça són millors que els creuats ens hem de revelar. No només per un tema sentimental, sinó carregats de raons que, encara que sorprengui a molts, demostren com els creuats són, en molts casos millors.

 

1. Tenen menys possibilitats de patir defectes hereditaris propis de la consanguinitat. Fins i tot animals amb pedigrí que han estat premiats pateixen de defectes genètics o problemes greus de comportament. Així, molt sovint els creuats són més tranquils i equilibrats que els seus parents de pura raça degut a que els encreuaments realitzats per criadors poc professionals poden provocar alteracions de comportament en alguns exemplars de raça. Però la selecció natural dels mestissos evita gairebé en la totalitat aquestes alteracions
Gràcies a aquesta combinació i regeneració genètica els creuats mostren una admirable resistència física i una gran longevitat.

2. Els creuats gaudeixen de gracioses peculiaritats que fan de cada animal un exemplar únic, irrepetible i gairebé exclusiu.

3. Està demostrat que els creuats que estan vagabundejant pels nostres carrers són més audaços ja que desenvolupen l'instint de supervivència i la intel·ligència. Aquestes característiques  són heretades a les seves properes generacions.

4. Molts animals creuats que arriben al centre han estat  vivint en cases, fins que, per diferents circumstàncies són abandonats  al carrer. Aquests, una vegada són adoptats mostren un veritable sentiment d’agraïment per una segona oportunitat  

5. Adoptant un creuat lluites contra l’infern de les granges de cadells. Una situació esgarrifosa, molt trista y font de problemes congènits i de salut de molts animals de raça adquirits a botigues o criadors.

Paral·lelament a tots aquests factors exposats, existeixen altres variables que fan de l’adopció, en molts  casos d’un gos creuat, la millor alternativa possible. Per que quan adoptes un animal creuat de La Prote deixes un espai buit per que un altre animal necessitat.   

 

En resum, si vols tenir un nou company a la teva vida no compris, adopta! Ja sigui un creuat o un animal de raça, dels que també hi ha molts a les protectores. Perquè tots els animals són  únics i exclusius.

 

-   

Go to top