La vida d’en BARK estava marcada per la tragèdia degut a que va tenir la mala sort de recaure en una casa amb seriosos problemes de violència cap als animals i les persones. Finalment tot es va precipitar quan, un dia, el propietari d’en BARK va donar una pallissa a la seva parella i per evitar la presó va fugir del país.

Degut a això en BARK va arribar a La Prote. Fet que es va mostrar com un pas positiu pel BARK i pel voluntaris. Ell recupera la confiança, l’alegria, etc i nosaltres rebem una lliçó vital de superació i de com és possible deixar el passat enrere i mirar cap al futur amb optimisme.  .

Amb aquest antecedents, en BARK va arribar a la Prote amb un trauma cap a les persones. Tenia molta por i no dubtava en bordar per demostrar-lo. Per si això no fos poc, tenia una gran infecció a la oïda que el feia sentir malament i evitar les carícies per por a patir dolor.

Però poc a poc van poder treure aquesta dura escorça (en anglès bark) i descobrir al veritable BARK. Un gos molt afectuós i que gaudeix molt amb les carícies. Les disfruta tant que no dubta en retornar-les amb petonets... Això sí, degut al seu passat triga una mica en mostrar-se tal com es davant desconeguts. Així que quan el vinguis a veure la primera vegada volem que l’entenguis, respectis i li donis una mica de temps. Ell et recompensarà aquest petit esforç amb tones d’afecte.

Go to top