Des de que tinc ús de raó que m'han agradat molt els animals, sé que és molt típica aquesta frase però és ben certa. A casa, he tingut animalons de tots tipus, peixos, un gall, tortuga, un canari que ens va entrar per la finestra i gossos. Recordo que el meu pare veia molts documentals a la TV i jo em quedava "embobada" veient-los. El meu poble, una urbanització de Caldes de Montbui, sempre ha tingut molts gats al carrer i jo, de petita, quan no em veia ningú, arreplegava el que trobava per casa i els hi donava. Em feia molta pena que passessin gana. Van passar els anys i un dia va aparèixer al jardí un gatet molt petit que presentava dificultats per moure's. El primer que se'ns va passar pel cap va ser trucar a l'Ajuntament per si tenien algun servei que es pogués fer càrrec d'aquell gatet amb problemes. L'Ajuntament ens va enviar una noia que va resultar ser veïna de la urbanització i que, a més a més, treballava a la Prote de Caldes. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig tenir coneixement que a 10 min de casa havia una protectora d'animals. Arran d'això, vaig decidir anar a visitar-la i em van encantar les instal·lacions i el tracte del personal i és quan vaig decidir tornar amb les ganes e il·lusió que tenia de convertir-me en voluntària. A partir d'aleshores ja no tornes a veure el món de la mateixa manera. És molt reconfortant saber que, tenint cura de les seves instal·lacions contribuïm amb el benestar de tots els peluts que hi viuen. És meravellós, després d'una llarga jornada d'oficina, poder passar estones amb ells i rebre ronronejos mil. Paral·lelament també m'ocupo de colònies de gats de carrer. Us animo a tots que vingueu a visitar-los, no us deixarà indiferent i si teniu un forat per ells a la vostra família, encara millor!

 

Go to top