Yumi, adoptada al març, amb molta pena per part meva, i a la vegada molt contenta i feliç, tal dia com el 9 de març de 2011, el meu gran amic i company de tot, Zeus, amb 11,5 anys, em va deixar... vaig intentar de tot per ell, pero era massa fort lo que li van trobar, per lo tant la decissio... va ser que no es despertes mai mes, amb un dolor molt gran, pero va ser lo millor per ell, el vaig veure neixer i tambe morir. "Nunca te olvidare Zeusito" Però aquell mateix dia per la nit, sorpresa!!!!! vaig trobar la seva reencarnació, que a día d'avui es diu Yumi, sincerament, coneixia la web de caldes animal, ja que sempre m'he mirat els vostres cartells quan anava a comprar el pinso del meus "trastos" , però mai havia entrat a la web, aquell dia, a la nit, ho vaig fer, i vaig veure tota aquella colla de cadellets en adopció, al dia següent, desde la feina vaig tornar a mirar-la amb les meves companyes, i jo no volia trucar, pero un company meu, va trucar i li va deixar un missatge al movil, a la tarda, em trucava Elena, i m'explicava tot, tambe li vaig explicar que estavem pendents de mudar-nos de casa, i que nomes aniriem a escollir-la i que quan fessim el canvi de casa l'agafariem, despres li vaig explicar al meu marit, i com sap com soc, va acceptar, torno a trucar a la Elena i quedem el dissabte 12 de març.

Amb molts nervis, arriba el gran día, dissabte 12, s'aixeca un dia de gossos, plovent sense parar i amb fred... pero tot i això anem a la protectora tal i com haviem quedat, hi havia una altre matrimoni que tambe anava a veure els cadells, i nomes quedava un mascle, que es lo que voliem nosaltres. Desprès de donar moltes voltes per la urbanització de la Font dels Enamorats, trobem la casa d'acollida i van sortir tots els cadells, mullats, i como bojos saltant, nomes arribar a la zona on estaven, jo portava el bolso penjat de la meva mà, i s'em va penjar una gosseta per dintre de les nances del bolso, i allà es va quedar, tota ella mullada, simpatica, movent la cua, i donan't petons a tothom, i d'allà no baixava!!! va ser "amor a primera vista", era femella, cosa que no voliem, l'altre matrimoni ens va dir que ells tambe volien un mascle, i nomes hi havia un, teniem que escollir, gran dilema, ja que jo continuava amb la gosseta penjada del bolso, li vaig preguntar al meu fill, de 4 anys, que quin li agradava mes de tots, i em va dir que "ella" la que tenia penjada i boja del bolso, li vaig dir que si estava segur, que es mires a tots els altres, i ell convençut de la que escollia, pero ara venia la resta, només veniem a escollir-la i marxar, pero como ja sabreu, va ser impossible, ens la varem dur en aquell moment.

L'arribada a casa, una mica accidental... pero tot va quedar en un gran susto!! a dia d'avui ja te 8 mesos, esta gran, te el mateix tipo que la mare (Wendy) i els mateixos colors que el pare (Monk), es molt trasto, li encanta fer forats al jardi, anar a darrera de la nostra gateta Lluna, es porta be amb tots els gossos del veïnat, i amb els amos, esta guapissima i espero que em duri tota la vida, cosa dificil, pero de moment la disfruto, ara la tenim que anar renyant... de tant en quant i educar-la, tot i que es molt tossuda!!! pero estic encantada amb ella i molt contenta de tenir-la entre nosaltres.

Go to top